ORAIN ERREPORTAIA:RTVE Catalunya torna a estar en perill al deixar morir a la suposada renovada Ràdio 4

Fa tres anys que el pla de sanejament i de futur de RTVE va preveure la desaparició de Ràdio 4 i l'eliminació dels informatius del vespre i del cap de setmana de TVE-Catalunya. Finalment, un acord polític entre la Generalitat i el govern Zapatero en va evitar les eliminacions al març del 2007. Però, després de les mobilitzacions que van fer possible la permanència del català a la ràdio i la televisió públiques, ha arribat l'oblit. Les prejubilacions previstes a l'expedient de regulació d'ocupació a tota RTVE han fet reduir, i molt, la plantilla de TVE i RNE a Catalunya fins al punt que es continua fent la mateixa feina però amb la meitat del personal. La sensació que Madrid ha abandonat Sant Cugat i Ràdio 4 s'ha apoderat dels treballadors, que es veuen saturats per la falta de personal i els dubtes sobre la presència del català a la programació."Sembla que estiguin esperant que Ràdio 4 es mori sola". Així de contundent s'expressa el president del comitè d'empresa de RNE a Catalunya, Manolo Navarro, que assegura: "Tenim menys personal i la mateixa feina, i no arribem a fer-ho tot". Els redactors d'informatius treballen principalment per a Radio 1 i Radio 5 Todo Noticias, i "Ràdio 4 sempre és l'última de la cua", assegura Navarro, que de la situació n'extreu un missatge clar de Madrid: "Feu la feina com pugueu i, si no, no la feu". D'aquesta manera, es trasllada la responsabilitat de la supervivència de Ràdio 4 als treballadors. "Ens sentim abandonats i cansats, ja veurem què passa d'aquí a un temps", afirma Navarro, pessimista sobre el futur de la ràdio en català. En els dos darrers anys, han marxat més de 80 persones de l'emissora. De fet, les últimes persones afectades per l'ERO marxaran el pròxim 31 de desembre. A partir d'ara, a més, tampoc es preveu renovar el contracte als treballadors temporals que fins ara cobrien les places fixes que hauria d'ocupar, segons Navarro, la plantilla que vingui de TVE-Catalunya. I és que, segons diversos treballadors, el cap d'informatius de TVE, Fran Llorente, assegura que a la redacció de Sant Cugat hi sobren periodistes, una versió que la plantilla desmenteix rotundament.Segons diverses fonts sindicals, en una reunió celebrada l'1 de desembre amb el cap d'informatius de TVE-Catalunya, Pere Buhigas, i els editors de L'informatiu, Llorente va anunciar el trasllat d'una vintena de periodistes a RNE i a RTVE Interactiva, que ha de potenciar la web en català. A partir d'aquí l'alarma s'ha apoderat de la plantilla, que fa temps que està "cremada", perquè des de Madrid se'ls demana que prioritzin la feina per als Telediarios, cosa que perjudica els continguts dels informatius en català, que en moltes ocasions passen a un segon terme. Fins i tot, moltes vegades els redactors han de deixar de cobrir un acte per a l'informatiu per una trucada de Madrid. La director de TVE-Catalunya, Montserrat Abbad, assegura que és veritat que es prioritzen els Telediario perquè "les aportacions informatives que fem a la graella estatal no la pot fer ningú més" però remarca que "això no vol dir que abandonem els altres informatius". "La cobertura informativa per als Telediario, que tenen un equip de periodistes propi, no perjudica L'informatiu", assenyala.El malestar a la plantilla de Sant Cugat s'ha incrementat aquestes últimes setmanes fins al punt que des d'aquest dimarts els treballadors de la televisió pública han organitzat concentracions diàries per exigir a la direcció "respostes" oficials als rumors creixents sobre el futur de TVE a Catalunya.El Sindicat de Periodistes de Catalunya considera que el trasllat d'una vintena de periodistes a RNE és un primer pas per fer desaparèixer de la graella els informatius en català del vespre i del cap de setmana. La directora de Sant Cugat, Montserrat Abbad, nega que marxin vint treballadors a Ràdio 4 perquè llavors "segur que seria impossible fer els informatius". Reconeix que hi haurà canvis, però que afectaran un número reduït de gent encara per concretar, però al voltant de tres o quatre persones.Pel president del comitè d'empresa de TVE-Catalunya, Álvaro Tena, eliminar els informatius en català seria "una patinada política molt gran", sobretot tenint en compte que aquest 2009 se celebrarà el 50 aniversari del naixement de TVE-Catalunya.Amb tot, Tena confirma que a Sant Cugat "falta personal" en diversos departaments, cosa que ha provocat que moltes de les feines que es feien al centre de producció s'hagin acabat "externalitzant" (des de la fusteria fins al muntatge de vídeos, programes i informatius). La prova és, assegura, que molts treballadors acumulen més de 20 hores extres. El fet que s'hagi de prioritzar els Telediarios fa que els periodistes vagin sobrecarregats de feina i sovint sigui la responsabilitat que senten per mantenir els continguts en català el que els fa treballar més hores.

La directora de TVE-Catalunya, Montserrat Abbad, assegura que les edicions en català del vespre i del cap de setmana  "no perillen" i recorda que estan garantides en el contrate-programa 2009-2011 de RTVE, que ja està aprovat però pendent de designació pressupostària per part del govern espanyol. Abbad recorda que ara que acaba l'ERO cal reestructurar la plantilla de Sant Cugat i establir una dimensió definitiva, remarcant que els informatius i la programació en català estan assegurats. Amb tot, reconeix que hi ha "una sensació de sobresaturació" del personal però recorda que abans de l'ERO hi havia molta gent treballant a Sant Cugat i que ara "cal adaptar-se" als nous temps.Per Abbad el fet que Sant Cugat estigués en perill de desaparèixer com a centre productor de TVE ha generat "un trauma" en els treballadors, que tenen por que del seu futur. "Cal canviar aquesta percepció", admet Abbad.

 

HEGOALDE NOMÉS DISPOSA DE 20 MINUTS DIARIS DE TELEVISIÓ TERRITORIAL PER PART DE TVE

Si la situació catalana ja és greu,tant els centres territorials de TVE a Bizkaia,Ara i Gipuzkoa com el de Nafarroa no estan millor.Tot i les promeses d´un canal trilingüe on l´euskara hi tindrà cabuda,la realitat és que la programació televisiva a Hegoalde és de 20 minuts de dilluns a divendres sempre que no siguin festius,sent 2 d´ells en euskara amb els espais “Gaurkoak” per a la EAE i “Arin-Arin” per a la navarresa.Pel que fa a RNE,no existeixen informatius ni cap espai en euskara en les desconnexions de Ràdio 1 i Ràdio 5 sinó son breus i a Ràdio Exterior es dóna més importància a l´àrab,al sefardí o a l´anglès a canvi d´un breu informatiu de 15 minuts en el que anomenen “llengües cooficials”,destinant a l´euskara 5 minuts diaris d´informació “regional”,al.legant que els mitjans d´EITB i altres de privats ja fan aquesta funció.Increïblement,la ràdio i televisió pública francesa han tingut més sensibilitat amb l´euskara en la seva programació,tal i com demostrem amb el dial 4 connectant amb France Bleu Pays Basque,apart que aviat incorporarem més emissores en la nostra llengua,l´euskara.El cors,el bretó i l´occità també han aconseguit certa presència als mitjans controlats pel govern Sarkozy.Paradoxament,la ràdio i televisió pública francesa no volen saber res del català,però no és d´estranyar amb les actuacions fora de lloc que fa la representació d´ERC en el consistori de Perpinyà amb l´ús de la llengua catalana.

 

La curiositat:MILIKITO I LA DRETA ESPANYOLA FAN MÉS FEINA PEL CATALÀ PER L´EUSKARA QUE CDC i ERC.

La presència de l´euskara a la televisió privada espanyola està sent més constant i important que a TVE.Mentre Antena 3,Tele 5 i Cuatro segueixen amb la seva política de la inexistència d´altres llengües que no siguin el castellà,després de breus experiències per part de les tres en català en la dècada dels 90,i no han fet cap esforç en pro de la llengua dels set territoris,la Sexta si ofereix setmanalment el partit de la lliga espanyola gratuït en euskara pel dual 3 de la TDT arreu de l´Estat,com així el canal Sony en Veo (pertanyent a Pedro J.Ramírez,editor del diari “El Mundo”) si ofereix aquelles pel.licules que tenen versió en euskara pel dual 2 d´aquest canal. Increïblement,Emilio Aragón i la dreta espanyola fan més per l´euskara que no pas les primeres privades o que la mateixa televisió pública espanyola.Justament,i centrant-nos en el cas del català,si existeix a la Sexta o va existir a Via Digital ha estat per una voluntat de Mediapro i del PP,respectivament.CDC i ERC han volgut sempre restringir la RTV en català als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i a les televisions locals,sent incapaços tots dos partits de fer valdre les lleis que forçaven a l´existència d´una quota de televisió en català fora d´aquests àmbits.Ara,el resultat és la renovada crisi d´ RTVE Catalunya.