Blogia
ORAIN/Euskal Aldizkaria Katalunian

Vostè està acreditat:M´ensenyen un Badalona 2000 i...

No és politica del Vostè està acreditat parlar d´un mateix,però hi ha moments en què toca.Podria parlar de la massàcre que els israelians estan cometent contra els palestins,encara que hi hagi palestins que traeixen la línia d´Arafat i potser la solució jueva sigui la única sortida per treure del mig a aquests grans defensors a ultrança del que no és Palèstina o també podria expressar la meva irònia sobre la queixosa pels vilatans cavalcada de Martorell que,durant una hora,va tenir ocupada la pantalla de TV3 que no va recollir el moment de furia “uterina” d´algun alt càrrec municipal envers al rei Baltasar.Ja li hauria agradat que li donguéssin un bon carbó,mmmm.Felicitats,en canvi,a TVE i la seva cavalcada a Barcelona,que durant 3 hores va fer parlar en català als “Lunnis” i va recordar que fa 50 anys que tenim televisió a Catalunya.

Podria parlar d´aquests i altres temes com les rebaixes,el finançament,les eleccions de l´1 de març a Galiza i als tres herrialdes,la política o fer un resum dels 15 dies d´hipocresies socials que fa un any es va publicar en aquesta columna i que algun enyorat de la versió impresa d´aquesta columna troba a faltar.L´amistat és demostra caminant,no publicitant,oi?.

Podria,però he trobat un tema del que en vull fer reflexió.Els explico.

Una persona coneguda meva -i molt coneguda a Badalona- em va ensenyar durant les festes de Nadal un exemplar del setmanari “Badalona 2000”,setmanari en el que vaig escriure des de 1995 fins 1998.El motiu pel que me´l va mostrar era per reconèixer que no havia dit cap falsedat quan vaig afirmar fa molts anys que el setmanari s´havia tornat “municipalista”,ja què va veure un article de l´ alcalde Jordi Serra,publicitat institucional i,fins i tot,que hi escrivia un periodista del que jo n´havia tret els draps bruts en un article de fa dos anys en aquesta columna.La persona,en qüestió,volia reconèixer que,més enllà de l´exalcaldessa Maite Arquè,el periodisme badaloní ja havia caigut en mans de l´Ajuntament “como ese ejército rojo desarmado y rendido”.

Suposo que esperava una resposta airada per part meva,però es va equivocar.”En Josep Fernández Tejero-director i propietari del Badalona 2000- és coherent”,vaig respondre.Sorpresa aquesta persona em va dir que com podia fer tal afirmació tirant de l´hemeroteca mental tant de Tejero com meva i li vaig contestar molt fácilment.”Quan a qui vaig dir Goebbels del periodisme badaloní li dones el poder de decidir a qui li dones publicitat institucional o no i et fa el mateix que van fer la majoria d´institucions amb el diari Egin,que era boicotejar publicitat de les administracions públiques,oi que acabes cedint?”.Egin no va cedir ni una passa,però Badalona 2000 si va cedir i no només va cedir en aquest articulista,sinó també en tota la línia editorial que havia dut des de 1989 (i,com a tall d´exemple,la crítica continua a la grua municipal).Es més,a dia d´avui,”El Tot”,que era la revisteta dels anuncis de les fleques,té més influència que el mateix setmanari de Tejero,que,des de 1999,ha patit una seriosa decadència que jo no afirmo,sinó que és un fet que tothom ha constatat i que ha assimilat a la perfecció.La persona coneguda no sabia per on tirar.Ell esperava una crítica i jo vaig asseverar amb la coherència de qui vol mantenir el seu passi de premsa per ficar-se en les entranyes de l´Olímpic i continuar amb les seves cròniques de la Penya.Si no pots amb l´enemic,uneix-te.

Davant la incredulitat de la meva opinió,jo li vaig fer una sèrie de reflexions per arribar a un objectiu del meu raonament.”Es veritat o no que jo vaig dir que “El Punt” havia comés l´errada de seure damunt dels mitjans locals i no al seu costat?La prova és que Revista de Badalona és un pamflet que és un copiar i enganxar de la informació institucional i l´edició local surt 5 dies,4 planes en total com a tal i gràcies i no aquell diari que ens havia promés un diari per Badalona”,primera reflexió.”No és veritat que jo vaig dir que la bogeria de les esquerres badalonines (sense comptar els socialistes) acabaria amb l´Alhora?”.La bogeria consistia en la cruïlla de les lluites internes d´ICV-EUiA i els capricis personals de qui fou fundador i director Miguel Carmona.On ha quedat aquella revista que va vestir de falangista a en Blanch i en la que vaig escriure i em va acabar posant un bigotí hitlerià per estar al costat de Xavier Garcia Albiol (PP)?.Feta la segona reflexió,anava a per la tercera.”Tenim tele i tenim ràdio,fins i tot per TDT,però oi que mirant la graella tenim la mateixa tele i ràdio que fa 15 o 20 anys?”.Comparin la graella de Telebadiu,Canal 51 i aquesta TVB (i parlo de la producció pròpia,no la que dóna la XTVL).Es més,comparin la graella d´RCB amb la de fa 20 anys.La diferència ràdica en que el fi d´emissió no existeix.I parlo de graelles perque de tecnologies la llei obliga pel canvi a la TDT.

En poques paraules,a la persona coneguda li vaig dir que el que li passés al “Badalona 2000” i,per genèric,a la vida social i política de Badalona me la portava fluixa des de feia anys i que a Badalona només em lliga la meva principal professió i les persones que m´estimo,m´estimen i em demostren dia a dia que no es deixen emportar les aigües brutes que encara sorgeixen quan el meu nom surt a la palestra i que aquests mateixos tenen tant a callar.Tanta fidelitat a algunes idees i tan infidels als pares o mares dels seus fills…

La persona coneguda va deixar l´exemplar que em va mostrar del setmanari,que era l´extra de Nadal,i va admetre que tenia raó i que era una llàstima que el periodisme de la tercera ciutat de Catalunya hagués caigut tan baix.Jo vaig insistir que no era així.”No ha caigut baix,ha caigut on tocava:tothom respon a toc de xiulet de l´Ajuntament”.

Li vaig comentar un exemple.Qui fou cap de la Guàrdia Urbana de Badalona, i molt polèmic durant el seu govern al cos policial,Gabriel Cardona,fa molts anys em va agafar per banda i em va dir:”Ets l´únic periodista d´aquesta ciutat que m´entén i escriu allò que realment vull dir i no com altres que sempre m´acaben fent un embolic”.Jo feia seguidisme de Cardona?No,simplement era transmissor del que deia.Un altre exemple:qui fou president d´una part de la federació veinal de Badalona,Enrique Nieto,al que li havia de fer una entrevista i,com que no el localitzava,vaig haver d´agafar retalls de les seves declaracions anteriors per poder composar una entrevista.Nieto es va enfadar? No.Tot el contrari.”Que bé em coneixes Maudili!”,va dir-me.Les entrevistes èpiques amb el gerent de TUSGSAL i president del Badalona,Fermin Casquete, o els meus articles durant 7 anys dels plens municipals badalonins han estat exemples de com explicar les versions “oficials” sense caure en el seguidisme ni el goebbelisme ni tampoc en el llepafilisme.Fins i tot,qui fou lider d´ICV a Badalona,Manolo Armentero,a qui l´avui primer tinent d´alcalde de Badalona,el convergent Ferran Falcó,va menysprear en la presa de possessió del primer com a regidor l´any 1995 dient “aquest s´ha cregut que estem a l´Ajuntament de Matalascañas”,m´agraia ser l´únic periodista que s´expressava sempre en català.Ell,andalús de socarrel,però agraït perque qui escriu el veia com un català més.I així milers d´exemples que li vaig posar i li podia posar a aquesta persona coneguda.

Ara bé,després dels exemples,és quan ve el pal:”Si tu veus que jo no he fet malament la feina,per què m´odien tant alguns i algunes?”.Davant del silenci del meu interlocutor,la resposta va ser clara:”La inutilitat no es demostra ni es veu quan ets un pilota i si el de dalt és més inútil,tu encara vas i quedes com un senyor”,li vaig dir.

El B-2000 a les escombreries.”I encara diuen que fan badalonisme”,em va etzibar.”No menteixen,perque per ser un bon badaloní has de demostrar ser un quisso fidel”,li vaig recriminar.

Ja veuen,qui recupera a “Del Castigo” i ja no es queixa de la grua acaba sent amo de la pregunta d´aquella bleda que representava l´actriu Fedra Lorente amb el personatge de “La Bombi”:¿Por qué seráááá?. Doncs que Badalona reflexioni perque serà el que està passant amb els seus mitjans de comunicació i perque més d´un periodista ha d´anar a altres mitjans de fora de la ciutat per acabar dient frases del tipus “sense accent a la segona e” a Can Barça.

 

0 comentarios