Blogia
ORAIN/Euskal Aldizkaria Katalunian

El lehendakari de l´Euskal Etxea de Barcelona,Aitor Arruti,no diu tota la veritat sobre el centre al diari AVUI

El redactor del diari AVUI,Albert Balanzà,va publicar dissabte 14 un article sobre l´Euskal Etxea de Barcelona. El text d´aquest article és “Si algú tenia la imatge preconcebuda que els bascos de la diàspora, que van a l’Euskal Etxea del país on estiguin, són iaios amb txapela, a Catalunya no hi ha res més lluny de la realitat.Enguany farà 30 anys que un grup de bascos van inaugurar la primera seu al carrer Pelai, i després d’un petit parèntesi a cavall dels anys 80 i 90, 400 bascos es van instal·lar a la nova seu L’Euskal Etxea de Barcelona és una olla a pressió d’iniciatives encapçalades per gent jove, desacomplexada, que practiquen el bilingüisme euskera-català i que organitzen, oberts a la ciutat, quatre festivals anuals (Euskal Herria Sona, Literaldia, Zinemaldia i Euskal Herria a la Mercè). Al capdavant hi ha el president de l’entitat, l’Aitor Arruti (Zarautz, 1976).La majoria dels barcelonins només coneixen la casa basca de la placeta Montcada pels gens industrials pintxos que se serveixen al bar, però l’Aitor avisa que també la gastronomia és un ganxo per entrar en l’oferta cultural de l’entitat.Enguany farà 30 anys que un grup de bascos van inaugurar la primera seu al carrer Pelai, i després d’un petit parèntesi a cavall dels anys 80 i 90 -amb un cert transvasament de socis a Nafarren Etxea-, 400 bascos i bascòfils es van instal·lar a la nova seu. Els més dinàmics, a banda dels menjadors de pintxos, són els estudiants d’euskera, 150 militants del plurilingüisme, que es coordinen amb els aprenents a les universitats i a l’Escola Oficial.L’Aitor Arruti, en tant que president d’una entitat transversal, no es vol mullar gaire amb les eleccions de l’1 de març, però no creu que hi hagi gaire diferència entre la percepció que en tenen els bascos que viuen a Euskadi i els que viuen a la diàspora propera. Més aviat hi veu un avantatge: "Viure fora d’Euskal Herria ajuda a descontaminar-se, perquè passen els anys i tot segueix igual".Ara fa molts anys que un lehendakari no visita l’Euskal Etxea de Barcelona, però el seu president no té tampoc cap pressa. "Acollim els representants polítics bascos de qualsevol color sempre que vinguin a presentar alguna cosa en concret, no a fer mítings", apunta.I què li demana la diàspora catalana al pròxim lehendakari? "Que ens ajudi a incentivar les nostres activitats, a ser referents de la difusió de la cultura basca a Catalunya, i al lehendakari que hi hagi, sigui qui sigui, que parli euskera, que és el que ens fa bascos".L’Aitor Arruti no s’atura. A l’Euskal hi estan fent obres de reforma però l’activitat continua: tot el març hi haurà la korrika cultural, amb cursa pels carrers de Barcelona el 28 de març, homenatjaran els 101 anys d’Oteiza, volen centralitzar en una biblioteca pública tot el seu fons bibliotecari... No paren. Mai.”Finalment,com a detall,el periodista del diari català diu que “La resposta catalana al tancament de l’únic diari escrit en euskera va ser el motiu que va dur Aitor Arruti a implicar-se a l’Euskal Etxea. En correspondència, va aprendre català en sis mesos. Només se li nota l’accent en els plurals”.

Bé,comentar que ORAIN,que durant un temps de la seva existència,va ser el butlletí de la corrent interna Euskalbcnberria, corrent que pretenia millorar la precària situació del centre tant en l´àmbit social com econòmic,vol manifestar que aquest text ha estat respost i que la hemeroteca d´ORAIN com així les actes de l´Euskal Etxea més les informacions de la Direcció General d´Acció Exterior d´Eusko Jaurlaritza consten a l´efecte per a demostrar que l´article ha estat tergiversat de forma interessada per l´entrevistat.

 

 

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres